Coop57 ha concedit dos préstecs a Som Energia per un valor conjunt de 2 milions d’euros per fer front als requisits i pagaments del cost disparat de l’energia. Aquests dos préstecs signifiquen l’operació de més volum feta mai per Coop57 articulant mecanismes extraordinaris per tal de poder donar la resposta que Som Energia necessitava.
 
 
 
El mercat de l’energia. La mercantilització d’un bé essencial
 
El 1997 marca un moment decisiu en el sector de l’electricitat, ja que es promou la llei que liberalitza el mercat elèctric espanyol i es culmina el procés de privatització de l’empresa pública “Empresa Nacional de Electricidad Sociedad Anónima” (ENDESA). L’electricitat passava de ser un bé bàsic a una mercaderia, entrant en les lògiques capitalistes de persecució del màxim benefici.
 
Aquesta privatització es va vendre com una gran victòria pels consumidors, ja que segons els preceptes neoliberals, un escenari de competència (i no un monopoli estatal) assegurava un sector eficient, amb un millor servei, al preu més competitiu possible.
 
Però la realitat ha estat que els preus no han parat de pujar des de llavors, arribant successivament a màxims històrics fins a les caòtiques xifres actuals. I la “lliure competència” ha acabat generant un mercat on ENDESA, IBERDROLA i NATURGY es reparteixen el 90% del pastís.
 
Des de fa anys, aquestes empreses obtenen uns beneficis astronòmics molt per sobre dels marges de les seves homòlogues europees. Des de l’any 2010 i encavalcant dues crisis, les grans elèctriques espanyoles han acumulat 84.324 milions d'euros en beneficis nets.
 
Els darrers mesos, estem vivint una pujada de preus sense precedents. El preu actual multiplica per sis el preu del mateix període de l’any passat, provocant que la factura pugui arribar a ser un 75% més cara que la de l’any anterior. I no sembla que la tendència hagi de canviar els pròxims mesos.
 
Segurament, els motius per aquesta escalada són diversos i entre ells s’amaguen raons geopolítiques i de mercat, però també són alertes d’un sistema econòmic basat en l’extracció desmesurada de recursos i que se situa cada cop més al límit del col·lapse. I en el cas concret de territori de l’estat espanyol, també hi juguen un paper preponderant les peces d’un tauler de joc viciat i esbiaixat que li ha permès, a l’oligopoli energètic, influir sobre les lleis del sector amb la sensació que en dictava el contingut, ignorar el compliment de lleis autonòmiques contra la pobresa energètica i les, evidents i tristament conegudes, portes giratòries on es compra la major i millor influència política possible.
 
El problema de l’augment de preus de l’electricitat
 
Aquesta pujada tan abrupta de preus en el mercat elèctric provoca, no tan sols un increment en la tensió de l’economia domèstica de tantíssimes persones i aboca a la pobresa energètica a milers i milers de llars, sinó que tensa, de manera crítica, la tresoreria de molts projectes més petits de comercialització d’energia. Hi ha qui podria pensar que hi ha una estratègia voluntària per alçar els preus i “netejar” del mercat, abans no es facin més grans, tota una sèrie de petites molèsties al gran oligopoli energètic.
 
Una de les entitats que ha patit tots aquests canvis del mercat elèctric i ha hagut de treballar a contracorrent per adaptar-se al nou context ha estat Som Energia. Per moltes, la cooperativa de producció i comercialització d’energia verda de referència. La cooperativa explica que la pujada de preus ha fet augmentar considerablement la quantitat de diners que la cooperativa ha d’avançar a diferents organismes, per poder dur a terme la seva activitat en el mercat elèctric.
 

D’una banda, el cost per adquirir energía al mercat elèctric s’ha incrementat sobtada i considerablement i , per tant, la quantitat de diners que s’han d’avançar abans de poder-ho recuperar a través dels cobraments, s’ha disparat posant a prova la fortalesa financera de la cooperativa. Per altra banda, s’han incrementat també les garanties que s’han de dipositar per comprar l’energia (mecanisme requerit pel mercat elèctric). 

 
A més a més, una de les mesures del govern per tal de mitigar l’augment de la factura d’electricitat a les llars ha estat la de rebaixar l’IVA del 21 al 10% i , així, deixar de tractar l’electricitat com a un bé de luxe. Però la rapidesa amb què s’ha aplicat ha provocat que les comercialitzadores hagin d’estar sostenint la diferència durant uns mesos, amb l’impacte que això comporta sobre la tresoreria.
 
A l’hora d’instaurar canvis, aquests es fan amb poca previsió i poca informació prèvia, i sense contemplar mesures atenuants. Això en dificulta l’adaptació, especialment a les comercialitzadores més petites, que han d’augmentar de manera molt sobtada la seva fortalesa financera fins al moment en què puguin recuperar els diners avançats. 
 
La solució cooperativa i les xarxes de suport
 
Les lògiques capitalistes, però, no compten amb un factor extra: les cooperatives, per sobre del capital, estan fetes de persones i quan aquestes actuen en xarxa, coordinades i amb un objectiu comú, poden aconseguir fites increïbles i assolir, juntes, allò que per separat seria impossible.
 
Per una banda, Som Energia ha activat la seva base social a través de la captació de capital social per tal de poder-se autofinançar a través dels seus socis i sòcies. Amb molt pocs dies han aconseguit la fita marcada de 10 milions d’euros. Alhora, ha buscat suport financer des del cooperativisme de crèdit, del qual Coop57 n’ha format part.
 
Coop57 ha concedit dos préstecs a Som Energia per un valor conjunt de 2 milions d’euros. Una part ajuda a sostenir la rebaixa en l’IVA de la llum fins que la hisenda pública li retorni la diferència. L’altra part dota de liquiditat a la cooperativa per fer front als requisits i pagaments del cost disparat de l’energia.
 
Aquests préstecs signifiquen l’operació de més volum feta mai per Coop57. Per poder donar la resposta àgil i útil que Som Energia necessitava, es van articular mecanismes extraordinaris tant per assumir l’import de l'operació com per accelerar els canals d’aprovació tècnica i política de l'operació sense rebaixar, en cap cas, els estàndards democràtics i de transparència de Coop57.
 
Som Energia i Coop57: una relació de fa anys
 
Cal destacar que ambdues entitats fa anys que tenen relació. Vam ser presents en els orígens de Som Energia, abans inclús que es constituís, ajudant a conformar la seva proposta cooperativa. L’any 2012, Som energia es fa sòcia de serveis de la cooperativa de serveis financers. Des del 2015, Coop57 participa del capital social voluntari de la cooperativa. El 2016, les dues entitats firmen un conveni per promoure el finançament de projectes d’eficiència energètica i energies renovables. L’any 2017, s'engega el concurs del Germinador Social, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició
 
Coop57 i Som Energia han estat compartint camí des de l’inici, sabent-se una al costa de l’altra. I en els moments de necessitat és quan cal activar tots els mecanismes per coordinar l’ajuda i demostrar que des de la intercooperació, la confiança i el teixit social i productiu de l’ESS es pot fer front als majors desafiaments.
Sale en portada general: