La Comissió Feminista Som Totes, que agrupa companyes de les set Seccions Territorials de Coop57, reflexionem sobre l’ampliació pública dels permisos de paternitat a partir del 2021. Plantejant-nos com continuar aprofundint en la capacitat transformadora del cooperativisme, fem memòria dels passos que ja s’han donat en la nostra entitat.
 
Per a afavorir la igualtat en les cures, Coop57 va aprovar en 2016 un permís paternal intransferible per a la seva plantilla, de vuit setmanes ininterrompudes o no, durant el primer any de la criatura. Quedaven a càrrec de la cooperativa les sis setmanes que aleshores no cobria la Seguretat Social. 
 
Des d’una perspectiva de l’economia feminista i la de la cura, hi ha algunes premisses que van determinar aquesta decisió. Primer, la vulnerabilitat universal i la interdependència que ens travessa en la nostra naturalesa com a éssers humans. La humanitat requereix cures al llarg de tota la vida, encara que en alguns moments sigui de forma més intensa. Sens dubte, el naixement i la primera infància són un clar exemple. Per això, atès que la cura és una necessitat universal que ens travessa a totes les persones, totes hauríem de tenir el dret de rebre’l i totes hauríem de comprometre’ns amb prestar-lo.

Segon, des de l’economia feminista veiem la necessitat de descentrar els mercats com a eixos ordenadors de les nostres vides. Guiar els temps de vida seguint les necessitats del capitalisme va en detriment de garantir les necessitats bàsiques. Posar la cura en el centre, com a sinònim de posar la vida en el centre, no pot limitar-se a l’espai individual i privat. Assumir-ho com una responsabilitat comuna és una opció política col·lectiva. Per això, hem de dotar-nos de mecanismes per a coresponsabilitzar-nos de la cura entre llars, comunitats, organitzacions i polítiques públiques.

Els permisos parentals ampliats permeten avançar en diversos sentits. Per a acabar amb la feminització de la cura es requereixen mesures dirigides a la responsabilització masculina amb les cures. També reforcen les capacitats de les famílies i faciliten que la criança es doni de forma una mica menys precària. No obstant això, estan lluny de complir amb la idea d’anteposar la vida al mercat. Les setze setmanes de permís no cobreixen les necessitats dels i les nounades i continuen forçant una separació prematura amb la mare que tria estar al seu costat.

Quart, les mesures no han de pensar-se a partir de les necessitats del temps de treball: ha de ser la persona treballadora qui decideixi quan i com organitzar el seu permís. Així mateix, malgrat la dimensió biològica de la gestació, l’ampliació de permisos ha de ser tant per a mares gestants com per a pares o mares no gestants, ja que les tasques de la cura de bebès són molt més àmplies. 
 
En resum, assumir com a cooperativa l’ampliació dels permisos parentals és una manera de col·lectivitzar la cura, facilitant que aquest pugui donar-se en les llars -lloc idoni en els primers mesos de vida- i coresponsabilitzant-nos dels seus costos com a organització. En aquest sentit, la Comissió Feminista Som Totes ha treballat durant el segon semestre del 2020 per a plantejar propostes que ampliïn les mesures positives que ja estan en marxa en la nostra cooperativa. Esperem que aviat donin fruit i puguem abordar també altres aspectes de les necessitats de cures.
Sale en portada general: