Submitted by Euskadi on
El sector energètic està sent protagonista els últims mesos ja que, per desgràcia i com és habitual, els interessos geopolítics i econòmics manen per sobre de les necessitats de les persones. La volatilitat i inestabilitat en els preus comporta efectes negatius per al conjunt de l'economia i suposa un autèntic malson per a les famílies més vulnerables. En 2021, l'IPC del sector de l'habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles va augmentar un 23,3%, dificultant l'accés universal a aquests béns i serveis essencials. I en 2022, la situació encara ha empitjorat més.
El sector elèctric: mirant una mica enrere
1997 marca un moment decisiu en el sector de l'electricitat, ja que es promou la llei que liberalitza el mercat elèctric espanyol i es culmina el procés de privatització de l'empresa pública “Empresa Nacional d'Electricitat Societat Anònima” (ENDESA). L'electricitat passava de ser un bé bàsic a una mercaderia, entrant en les lògiques capitalistes de persecució del màxim benefici.
Aquesta privatització es va vendre com una gran victòria per a les consumidores, ja que, segons els preceptes neoliberals, un escenari de competència (i no un monopoli estatal) assegurava un sector eficient, amb un millor servei, al preu més competitiu possible.
Però la realitat ha estat que els preus no han parat de pujar des de llavors, arribant successivament a màxims històrics fins a les caòtiques xifres actuals. I la “lliure competència” ha acabat generant, en l'estat espanyol, un mercat en el qual ENDESA, IBERDROLA i NATURGY es reparteixen el 90% del pastís.
En paral·lel, la ciutadania ha buscat crear respostes que sí que responguin a les seves necessitats i que posin en el centre les persones i al planeta per sobre dels beneficis econòmics. Els últims anys han proliferat diferents projectes cooperatius de generació i consum d'energia renovable amb el que s'avança per a recuperar la sobirania energètica des de projectes descentralitzats, democràtics i arrelats al territori. Clars exemples d'ells són els casos de GoiEner o Som Energia, amb més implantació i recorregut, però molts més s'estan desenvolupant. De fet, a nivell europeu, aquest tipus de cooperatives porten molts anys operant. REScoop, una federació europea que agrupa cooperatives ciutadanes d'energia consta, actualment, de gairebé 2.000 cooperatives sòcies que representen, conjuntament, a més de 1,25 milions de persones.
El problema de l'augment de preus de l'electricitat
La pujada tan abrupta de preus en el mercat elèctric dels últims mesos ha tibat, de manera crítica, la tresoreria d'aquests projectes cooperatius de producció i comercialització d'energia renovable. La pujada de preus ha fet augmentar considerablement la quantitat de diners que s'ha d'avançar a diferents organismes, per a poder dur a terme la seva activitat en el mercat elèctric.
D'una banda, el cost per a adquirir energia en el mercat elèctric s'ha incrementat considerablement i, per tant, la quantitat de diners que ha d'avançar-se abans de poder recuperar-ho a través dels cobraments, s'ha disparat. D'altra banda, s'han incrementat també les garanties que s'han de dipositar per a comprar l'energia (mecanisme requerit pel mercat elèctric).
A més, una de les mesures del govern per a mitigar l'augment de la factura d'electricitat a les llars va ser la de rebaixar l'IVA del 21 al 10% i, així, deixar de tractar l'electricitat com un bé de luxe. Però les comercialitzadores han de sostenir la diferència de l'IVA entre la compra i la venda fins que es compensi la diferència, amb l'impacte que això comporta sobre la seva tresoreria.
La resposta des de l'economia transformadora i les finances cooperatives
Segurament, els motius per a aquesta escalada de preus són varis, però en el fons, són alertes d'un sistema econòmic basat en l'extracció desmesurada de recursos i que se situa cada vegada més al límit del col·lapse.
L'economia transformadora i les finances ètiques i cooperatives fa anys que treballen per a crear alternatives. En concret, des dels instruments financers de l'economia transformadora com Coop57 s'estan articulant dues grans respostes a aquesta situació.
D'una banda, es tracta de donar resposta a les necessitats financeres de les entitats. Coop57 ha concedit, els últims mesos, préstecs per un valor de 2’5 milions d'euros a GoiEner i Som Energia amb l'objectiu de dotar-les de la fortalesa financera necessària perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat de producció i comercialització en el mercat elèctric. Des del compromís polític i social, la intercooperación i sent conscients que, en moments de dificultat, és quan és més necessari que mai unir esforços.
D'altra banda, Coop57 vol acompanyar aquells projectes que treballin per a una transició energètica que no perpetuï paradigmes com l'acumulació de riquesa i un sistema de producció centralitzat, insostenible mediambientalment, i on la producció no respon a les demandes de consum sinó a estratègies geopolítiques i de mercat.
A l'acció transformadora de la producció descentralitzada i del consum cooperatiu i democràtic, se li ha de sumar l'autoproducció i el consum compartit, l'eficiència i la reducció de consum, la rehabilitació energètica d'edificis, la mobilitat sostenible, la formació ciutadana i la contribució a la lluita contra la pobresa energètica.
Es tracta de donar resposta a projectes de comunitats energètiques ciutadanes. Generar i sostenir estructures de decisió horitzontals i col·lectives que permetin avançar cap a una nova cultura en l'ús de l'energia i en l'aprofundiment de la sobirania energètic.
Article publicat a la Fundació Manu Robles-Arangiz: https://mrafundazioa.eus/es/articulos/una-respuesta-cooperativa-a-la-tra...