Les comissions feministes de Coop57 han escrit aquest article sobre la "sororitat", concepte que es refereix al desig d'aconseguir una unió social entre dones. A l'article es vincula feminisme i economia social i solidària com dues realitats que comparteixen, principis, valors i espais comuns i on les possibilitats de persuasió i aprenentatges mutus poden ser molt enriquidors. Aquest article es publicarà al proper butlletí de Coop57 però aprofitant la setmana del 8 de març, us n'avancem el contingut!
Us deixem l'article a continuació:
Sororitat i economia social i solidària. Nous mapes.
El 1970 l'escriptora Kate Millett, líder del feminisme d'aquella època, va proposar la paraula sororitat (significa germana i prové del llatí “soror”, i de la traducció de “sisterhood”, en anglès) amb la finalitat de recollir una idea per la qual lluitava en el seu dia a dia com a fèrria activista: aconseguir una unió social entre dones. La recuperació del concepte, per part del moviment feminista actual, busca referenciar-se conceptualment als feminismes comunitaris llatinoamericans i en la redefinició del terme realitzada per l'antropòloga Marcela Lagarde, qui defineix la sororitat com “una amistat entre dones diferents i iguals, còmplices, que es proposen treballar, crear i convèncer”. Es tracta, cada cop amb més dones, d'acordar, sumar i crear vincles. Sororitat és per nosaltres aquest vincle especial i col·lectiu que vol generar canvis. Una companyonia, una confabulació, un principi ètic entre nosaltres des del que disposar d'un pensament alterador, una necessitat social que va més enllà d'una acció concreta de lluita. La sororitat pot exercir-se en tots els àmbits socials, econòmics, polítics i de les relacions humanes. Certament, és difícil trobar espais aliens al moviment feminista en els quals la sororitat s'exerceixi d'una manera lliure, natural i gairebé obligatòria. Estem immerses en la cultura de la competitivitat, els lideratges desbordants i unipersonals, de cànons patriarcals i del benefici com a única finalitat.
I si existeix un espai dins de la política social i de l'economia que pogués i ha de ser exemple pràctic de sororitat és el de l'economia social i solidària (ESS). D'una manera molt similar a la que prové de les pràctiques sororals, l'ESS aborda i desenvolupa un model econòmic en el qual es comparteixen valors comuns, s'intercanvien pràctiques transformadores, es teixeixen xarxes de suport, es treballa conjuntament en un procés de canvi i es lluita per una veritable democràcia econòmica. En definitiva, es tracta de crear un món millor. En fomentar la confiança, el reconeixement recíproc de l'autoritat i el suport mutu, actuem en relació a aquest pacte sororal que ja s’està construint una forma diferent de ser i de fer economia. Una economia heterogènia, sense estructures verticals i profundament dinàmica.
El capitalisme és un escenari reservat per els qui sostenen el poder des de fa dècades o segles i el seu major èxit ha estat aconseguir que no es modifiqui aquesta distribució del poder i de qui se’n veu beneficiat. L'ESS planteja unes finalitats, mètodes i recursos que fan tremolar el sistema actual, un model que predica amb una economia controlada pels treballadors i treballadores, que decideix quines són les normes i les formes d'organitzar-se, horitzontal i democràticament. Que és respectuosa amb qui l’envolta i que s'enfronta, amb una proposta alternativa, a la imposició de l'autoritat despòtica. Una economia amb pràctiques contra-competitives, que desafien al poder dominant i que té la capacitat d'aglutinar moltes maneres d'exercir el bé comú, de buscar i de buscar-nos, de saber-nos properes, apropar a qui coincideix i seduir als altres.
El feminisme porta denunciant des de fa segles que el masclisme és el major apartheid de la història i el veto als espais de poder per a les dones és un dels seus escenaris. La sororitat qüestiona aquests mètodes d'exercici del poder i proposa un sistema de relacions des de la igualtat, cosa que fa trontollar els privilegis d'una part de la població. Exercim sororitat perquè, davant de l'individualisme, volem reivindicar que no estem soles, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes. Que teixim xarxes que ens sostenen i ens alcen, que volem donar visibilitat a la plusvàlua social i la redefinició dels beneficis. Prediquem una economia i una sororitat que s'enfronta a la mercantilització de la vida.
La gran Úrsula K. Le Guin deia: “Som volcans. Quan nosaltres, les dones, oferim la nostra experiència com a veritat, com la veritat humana, canvien tots els mapes. Apareixen noves muntanyes”.
L'economia social i solidària està capacitada per aprofitar-se i aprendre d'aquesta experiència humana i caminar en els nous i sororals mapes.
I perquè no ens cansarem de dir que juntes, som més fortes.
Comissions feministes de Coop57
Descarrega't el text:
