Una repassada de la trajectòria de Coop57 Asturies en el marc de l'economia social i solidària d'aquest territori.

On estem

2020 serà per sempre l'any de la pandèmia. L'any en què vivim la major crisi social, sanitària i econòmica conegudes fins al moment per la nostra generació i al nostre territori. Però aquesta situació no va aparèixer de sobte, estàvem ja en una crisi social i ambiental global. La crisi econòmica i financera de 2008 es va combatre des de les institucions europees i mundials amb retallades en sanitat, educació, pensions, amb reformes laborals i reculades generals en drets…

La pandèmia va posar en evidència la feblesa de l'economia de mercat i de les polítiques neoliberals per a enfrontar els problemes que elles mateixes van generar al llarg de les últimes dècades. Les retallades en Sanitat van fer precarizar ocupacions, reduir plantilles, causant que milers de joves sanitaris deixessin el nostre país a la recerca de millors condicions laborals en altres països, disminuir els llits hospitalaris… És a dir, estar en pitjors condicions per a enfrontar una crisi sanitària.

Com arribem fins aquí

Les retallades socials han produït pobresa per a la majoria i, curiosament l'enriquiment d'una minoria. I les retallades en Educació ens van portar a la situació que ara ningú sap com remeiar: milers i milers de llocs de treball de Primària i Secundària destruïts, augment del número d'alumnat per aula i empitjorament de les condicions de l'ensenyament públic.

És a dir, les receptes neoliberals per a combatre les crisis que ja patíem, ens van portar socialment, però també individualment, a una situació en la qual la pandèmia va augmentar el seu impacte negatiu. Si haguéssim augmentat la inversió des de 2008 en Sanitat i Educació públiques, serveis socials… estaríem molt millor.

Aquesta economia que posa les necessitats del mercat per sobre de les necessitats de la vida de les persones i del planeta, que es regeix pel Producte Interior Brut i cerca el creixement permanent produeix coses com que a Europa no hi hagi capacitat de produir una cosa tan senzilla com màscares i altres components dels equips de protecció davant la Covid-19.

Traslladar tota la producció a Àsia és bo per al mercat, però no per a la vida de les persones. De totes. I un objectiu de les societats contemporànies a hores d'ara del segle XXI és garantir la vida, una vida digna per a totes les persones. El que diu un dels lemes que es van repetir al començament de la pandèmia: “no deixar a ningú enrere”.

Buscar una sortida

Sembla clar que utilitzant aquestes receptes de l'economia neoliberal, no podrem garantir ni cuidar de la vida. I perpetuant un model econòmic i industrial extractivista, que es basa en el creixement continuat del consum a costa de la salut del planeta ens trobarem cada vegada amb més dificultats per a afrontar crisis com la que la pandèmia del COVID19 suposa.  Cal intentar fer altres coses perquè els resultats siguin diferents. Hi ha altres maneres d'entendre i organitzar l'economia, que la situen en una ajuda per a la vida. És el que es coneix com a Economia social i solidària. És a dir, posar l'economia al servei de la vida i no a l'inrevés.
 
Una economia que no té per objectiu el creixement continuat, impossible en un món finit, limitat; una economia que fa possible la vida amb els recursos disponibles, sense esgotar les possibilitats de generacions futures. Aquesta economia defensa no el lucre privat, sinó els béns comunitaris.
 

La resposta des de l'ESS

En aquest plantejament és en el qual una sèrie d'organitzacions socials, cooperatives, associacions, fundacions, organitzacions no governamentals (ONG) i ciutadania a escala individual treballem des de fa anys per a posar en marxa Coop57 a Asturies. 
 
Aquesta cooperativa de serveis (d'estalvi i crèdit) va sorgir a Catalunya fa 25 anys, fruit de la inquietud de treballadores i treballadors de l'editorial Bruguera, que van posar en un fons comú part de les seves indemnitzacions quan l'editorial va tancar. Des d'aquest moment van començar a finançar projectes cooperatius, d'educació, de producció, publicitat, dinamització social, assessorament legal, producció ecològica… Projectes que estan “promovent una economia social i solidària orientada a satisfer col·lectivament les necessitats de les persones, aplicant criteris d'equitat en la distribució de la riquesa generada, funcionant amb pràctiques democràtiques i participatives i procurant la preservació dels ecosistemes naturals que estan en la base de la reproducció de la vida. Una vida que, com es posa en relleu des dels feminismes, valgui la pena ser viscuda” (Editorial del Butlletí núm. 36 de Coop57).
 
A Asturies ens ha portat anys ser suficients col·lectius per a poder constituir els diferents apartats que una secció territorial requereix. I això tal vegada es deu a la dificultat que tenim a Astúries per a *autoorganizarnos i construir iniciatives comunes transformadores. En altres territoris van aconseguir posar en marxa les seves seccions en menys temps. En aquests moments som 19 entitats i més de 60 sòcies i socis estalviadors. I comptem, per tant, amb un recurs econòmic de finançament de projectes que impulsin la cooperació, els projectes col·lectius que generin riquesa en pobles i barris.
 
Per això convidem a totes les persones que a Asturies creuen que és necessària una altra economia, i que les ciutadanes i ciutadans som responsables i capaces de construir altres relacions entre els diners i la vida, al fet que s'uneixin com a sòcies estalviadores, i des dels col·lectius, cooperatives, associacions en les quals participin, a difondre, reforçar i utilitzar els recursos que entre moltes anem posant al servei de l'economia social i solidària de la nostra terra. Creiem que a Asturies hi ha idees, iniciatives i capacitat per a desenvolupar la vida digna de les persones. Ara a més comptem amb un recurs de finances ètiques i solidàries per a això. Depèn de nosaltres.
Sale en portada general: