L’evolució del context econòmic contemporani es caracteritza per un aclaparador encavalcament de diferents crisis i una agudització de les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social. Començant l’any 2008, amb un col·lapse immobiliari i financer, continuant l’any 2020 per una crisi provocada per una pandèmia global i seguint amb l’actual del sector energètic promoguda per un sistema econòmic basat en l’extracció desmesurada de recursos i que se situa cada cop més al límit del col·lapse.
Una crisi agreujada per una altra guerra indesitjable i probablement evitable que, a més a més, destapa les contradiccions i la falta d’ètica del món occidental. Mentre es fan grans proclames en contra de la invasió d’Ucraïna es transfereixen centenars de milions d’euros cada dia per pagar les factures del gas i del petroli rus. Alhora s'apel·la a raons humanitàries per ajudar a la població afectada mentre es tapaven els ulls i les orelles quan les crisis humanitàries venien d’algun dels més de trenta conflictes armats actius actualment.
El panorama actual és realment desconcertant. L’euríbor, l’índex europeu que indica el tipus d’interès al que les entitats financeres presten diners al mercat, està en negatiu des de fa temps. Es combina amb una inflació disparada que tancà l’any 2021 amb un increment mitjà dels preus del 6,5%. Desafia l'ortodòxia econòmica i és un reflex de la inestabilitat actual. Concretament, l’IPC del sector de l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles ha augmentat un 23,3%, dificultant l’accés universal a aquests béns i serveis essencials.
La pujada de preus de l’energia ha entrat, des de fa més d’un any, en una espiral caòtica. Un autèntic malson per les famílies més vulnerables i pel conjunt de l’economia. I mentre les factures de la llum, gas i combustible es disparen a màxims històrics, les sis grans empreses energètiques de l’IBEX 35 han quadruplicat els seus beneficis arribant a una xifra indecent de més de 10.000 milions d’euros el 2021. L’esgotament dels combustibles fòssils empeny inevitablement a un canvi cap a un altre model energètic. La transició energètica ja no és una opció. Com ho farem, sí.
I si no ho fem nosaltres, ho faran per nosaltres. De fet, ja ho fan: l’oligopoli energètic ostenta la major part de la producció d’energies renovables i preveu invertir centenars de milers de milions d’euros els pròxims anys. Tot per mantenir la seva posició de privilegi i grans rendibilitats. Com a mostra icònica, la llista de la revista Forbes de les 100 persones mes riques de l’estat espanyol. Les noves grans fortunes que entren amb força provenen del sector de les renovables. No és casualitat.
Es parla de transició energètica, però en realitat es perpetua el dogma del creixement econòmic infinit sota el paraigua del “capitalisme verd”. Igualment insostenible si implica augmentar el consum energètic i material en un planeta finit. Cal debatre com fer una transició energètica que no continuï paradigmes com l’acumulació de riquesa i un sistema de producció centralitzat, insostenible mediambientalment, i on la producció no respon a les demandes de consum sinó a estratègies geopolítiques i de mercat.
No seria més lògic produir allà on es consumeix? Enfortir el concepte de “democràcia energètica” on es combini la transició energètica tecnològica descentralitzada amb l’aprofundiment de la democràcia i la participació ciutadana. L’economia social i solidària s’està articulant per construir projectes de comunitats energètiques ciutadanes on, més enllà de l’autoproducció i el consum compartit, s’articuli una nova cultura d’ús de les energies. A l’acció transformadora de la producció descentralitzada i del consum cooperatiu i democràtic, s’hi han de sumar l’eficiència i la reducció de consum, la rehabilitació energètica d’edificis, la mobilitat sostenible, la formació i la contribució a la lluita contra la pobresa energètica.
Generar i sostenir estructures de decisió horitzontals i col·lectives que puguin ser veritables escoles de democràcia econòmica i que permetin avançar cap a una sobirania energètica que ens desconnecti de les lògiques actuals i ens connecti amb la vida i el planeta.
