Coop57 ha apostat per contribuir a construir alternatives que posin el dret a l’habitatge en el centre, fora de l’especulació immobiliària i amb la cessió d’ús com a pal de paller. No és només parlar de cohabitatge, sinó anar més enllà i promoure aquell que surti del motlle capitalista per generar models diferents que escapin de les lògiques del mercat.

Una de les primeres iniciatives que va inspirar l’habitatge cooperatiu va ser el projecte de Cal Cases, primera sòcia de serveis de Coop57 que tenia com a eix l’accés a l’habitatge des de la cessió d’ús i la construcció de comunitats de convivència. Aquesta incorporació va ser l’espurna que va encendre la voluntat d’imaginar respostes des dels serveis financers ètics i solidaris de Coop57 que promoguessin i fessin realitat projectes d’habitatge cooperatiu.

El primer préstec relacionat amb l’habitatge que Coop57 va concedir va ser l’any 2017, a Cal Met, SCCL. Després vindria el finançament al projecte d’habitatge cooperatiu que rehabilitava un edifici al centre històric de Barcelona: Princesa, 49, de la cooperativaSostre Cívic, l’any 2018. I aquell mateix any, es concedia el préstec a La Borda, SCCL, que aixecaria al barri de Sants de Barcelona un edifici de fusta, insígnia per l’arquitectura sostenible.

Des d’aquests inicis, a Coop57 s’han finançat quinze projectes d’habitatge cooperatiu, per un valor superior als 5 milions d’euros. Els préstecs s’han fet a cooperatives de tota mena, des d’urbanes i situades al centre de ciutats densament poblades -com Barcelona, que també té l’exemple recent deLa Chalmeta-Llar Jove, al barri de La Marina del Prat Vermell-, passant per projectes rurals establerts en zones que han patit despoblament.

Revitalitar el món rural i recuperar patrimoni històric

El projecte Envall, SCCL, situat al poble homònim a la Vall Fosca (Pirineu català), és una cooperativa que vol revitalitzar el poble des del punt de vista demogràfic, arquitectònic i socioeconòmic, després de trenta anys d’abandonament. 

Igual que Envall, hi ha altres iniciatives d’habitatge cooperatiu a l’àmbit rural que recuperen patrimoni arquitectònic català. Per exemple, Viure Juntes, SCCL que se situa a la Masia Cal Valls de Rofes (Llacuna) o el projecte El Turrós, impulsat per Sostre Cívic, que recupera un mas a Argegaler (La Garrotxa). Ambdós casos tenen terrenys i espai per desenvolupar iniciatives més enllà de l’habitatge, i tindran l’autoabastiment energètic o l’agroecologia com a horitzó.

S’inclou en aquest llistat la Masia Can Servitge, a Vallfornosa, de la bagenca Poc a Coop, SCCL. En aquest sentit, s’ha finançat a la cooperativa de consum CoopGabarra, SCCL per desplegar un projecte de vida col·lectiva així com un programa cultural, artístic i comunitari a Can Gabarra, una masia del segle XVI i una casa modernista del 1926, totes dues designades patrimoni rural per la Diputació de Barcelona.

A més, l’any 2021 s’ha formalitzat el préstec a Can Parera de Canyes, SCCL, per adquirir una masia històrica amb el mateix nom, molt ben conservada i amb una façana de porta dovellada i rellotge de sol. Si bé els inicis del mas es remunten a l’any 950, l’edifici actual és una construcció del segle XVI. S’hi vol desenvolupar un projecte no només d’habitatge, sinó també econòmic. 
 
Una resposta adaptada a les necessitats de cada cas
Hi ha casos molt particulars, com el de la recuperació d’un antic recinte fabril a Vallbona d’Anoia. Nascuda com a projecte cooperatiu l’any 2011, Calafou és una colònia ecoindustrial postcapitalista, com expliquen al seu web, i han esdevingut un espai per la innovació social, tecnològica i política basada en l’autoresponsabilitat i la cooperació. 
 
Hi ha projectes que posen el focus en garantir l’habitatge digne per a persones en situació d’exclusió social, com fan des de Llars Familiars HSJ, SCCL. Coop57 n’ha finançat tres iniciatives d’habitatge social a Reus, que s’han destinat especialment a famílies monoparentals. 
 
Finalment, arran de l’experiència que Coop57 ha anat adquirint, es va posar en marxa la iniciativa Sòl Comunitari. És una línia d’activitat que arranca l’any 2019, amb molta feina prèvia, per desmercantilitzar i socialitzar patrimoni amb un alt contingut social i/o mediambiental mitjançant l’adquisició en propietat i administració de sòl en benefici de la comunitat i d’entitats d’economia social i solidària. En són exemples Can Bofill, una finca extensa situada a la serra de Collserola barcelonina, i La Titaranya, a Valls.
 
En aquest segon cas, s’ha dut a terme gràcies a l’adquisició de diverses finques del nucli històric de Valls, que és dels més degradats socialment i urbanísticament a Catalunya. S’estan rehabilitant els edificis i construint els espais que acolliran els habitatges en cessió d’ús i la seu social d’una vintena d’entitats associatives i d’economia social i solidària. Aquest projecte s’ha fet en aliança amb La Dinamo, en un cas d’intercooperació que ha permès la cotitularitat de la propietat.
 
Per acabar, cal no oblidar que a banda de les cooperatives d’habitatge que han rebut finançament, a Coop57 hi ha un total de vint sòcies de serveis d’aquest sector, repartides entre les seccions territorials de Catalunya, Aragón, Madrid o Euskal Herria. Estan en diferents fases de projecte, tenen més o menys recorregut, però totes comparteixen la voluntat de recuperar de l’especulació un dret fonamental. 
 
Una aportació qualitativa al problema de l’habitatge
La feina intensa dels darrers cinc anys a Coop57 ha ensenyat que existeix una altra manera d’accedir a l’habitatge, treballant braç a braç amb moltíssims projectes i vehiculant més de 5.000.000 d’euros a fer realitat projectes transformadors que puguin ser exemple i mirall per tants d’altres. Tot i això, la cooperativa de serveis financers és conscient que no pot resoldre la problemàtica existent d’accés a l’habitatge des d’un punt de vista quantitatiu. 
 
L’aportació més gran que pot fer Coop57 és qualitativa, posant nous debats sobre la taula i estirant el sector cap a la promoció d’un model residencial de propietat col·lectiva.
 
Confrontar un sistema basat en l’explotació i guiat pel màxim benefici en el menor temps possible, amb un de producció cooperativa que generi retorn social a la comunitat. Un model que no especula, que és viable i que, a més a més, funciona.
 
Sale en portada general: