La pandèmia arribà abruptament. I amb aquesta, el treball a distància. Malgrat present a molts sectors, xocava amb l’esperit de Coop57. Ens agrada treballar amb la proximitat per bandera, especialment amb les nostres sòcies.
Tot i això, és necessari recalcar que durant el primer semestre no hem teletreballat. Hem viscut un confinament, amb tota la càrrega familiar, emocional, física, econòmica i social que suposa alhora que continuàvem treballant. I mentrestant, intentàvem mantenir l’esperit d’equip, tant de les treballadores com dels òrgans polítics i les comissions. Preservant la confiança i proximitat amb les sòcies de serveis i col·laboradores. Reorganitzant-nos amb la major celeritat per atendre l’impacte de la crisi sanitària i socioeconòmica que guanyava força a cada segon.
Analitzar el confinament des de diferents eixos de desigualtats evidencia que no ha estat igual per totes les llars. Requereix un sostre segur, un espai acondicionat pel treball, suport a les tasques de cures o no tenir persones a càrrec. Des de casa, concentrar-se i gestionar la jornada laboral no és fàcil. Més encara quan el tetris exigeix una flexibilitat desmesurada per coordinar equips de treball grans, encaixant particularitats i necessitats diverses. Fins i tot vam tenir problemes logístics de tota mena: mancaven eines compartides al núvol; processos que exigeixen presencialitat o paper imprès; coordinar la centraleta telefònica va ser un repte. Amb l’afegit del volum incrementat de treball i els impediments sobrevinguts, vam posar a prova el teletreball. Una gran estrena sense assaig general.
No totes partíem de la mateixa casella de sortida enfront del confinament. Mai poden deixar-se de costat les interseccions de gènere, origen, edat, classe, territori... I si li afegim els vessants físics o emocionals, el teletreball també requereix mantenir en plena pandèmia un bon estat de salut, inclosa la mental. Aprendre a nadar al mar i sense flotador. L’escull més gran ha estat la conciliació de vida personal i laboral.
D’altra banda, companyes de l’equip tècnic ja teletreballaven abans de la pandèmia. El confinament ha fet comunes les carències que patien, derivades per exemple de la manca d’espais de trobada física. Demostrant les dificultats, en un context així, per cuidar i ser cuidades per la resta de treballadores de la cooperativa.
Tot i això, la mateixa naturalesa de Coop57, basada en cercles de persones compartint la cura de l’entitat a òrgans polítics i comissions, la fa més resilient a situacions així. Malgrat la duresa del context que ens envolta, ens empeny a seguir aprenent com organització.
Hem vist que el teletreball és factible i hem detectat els errors a atendre. Ara, hauríem de veure si el teletreball és desitjable. Com reformulem el tancament del treball productiu a les cases? Com n’aprofitem les potencialitats? La major llibertat de gestió dels temps o l’estalvi en desplaçaments, per exemple.
És clar que, el teletreball a seques, sense una reestructuració social que assumeixi col·lectivament les cures, atomitza més la societat i empitjora el panorama laboral. El repte és descobrir la forma sostenible de viure en aquest món que ha canviat tant en menys d’un any.
