Coop57 vol complir la seva tasca conjugant aspectes econòmics i socials que es tradueixin en resultats pràctics i reals. En el sector primari, ho fa valorant la necessitat de desenvolupar un àmbit econòmic clau per una societat equilibrada i justa. On la sobirania alimentària agafi la centralitat i el protagonisme que es mereix.
 
Seguint els principis de l’economia social i solidària (ESS), Coop57 ha fet una aposta especial per donar suport al sector primari, aportar solucions pràctiques i promoure els àmbits de l’alimentació, l’agricultura, la ramaderia i la comercialització justa. Coop57 dóna molt valor a un sector que és imprescindible per la sostenibilitat de la vida i per tenir un territori viu, vertebrat i protegit.

Que potencií relacions justes entre productores i consumidores i que ho faci de manera sostenible, respectuosa, arrelada al territori i amb una mirada llarga, que construeixi alternatives a un sistema depredador que tot ho mercantilitza. Per això, tal com defensa l’ESS, des de Coop57 es treballa per construir en el sector primari una economia de base democràtica i local, que posi les persones al centre, i on els béns i serveis produïts s’orientin a la satisfacció de les necessitats essencials.
 
El moviment agroecològic i l’ESS

Darrerament, el moviment agroecològic ha ocupat l’agenda social i de l’ESS. La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest quelcom paradoxalment oblidat: l’alimentació és bàsica i fonamental per la vida, malgrat que el sistema capitalista s’entesti a mercantilitzar-la i  n’impossibiliti l’accés per a aquelles persones o territoris més vulnerabilitzats.

Arran de la crisi sanitària i social, s’han engegat diversos projectes de solidaritat per millorar-ne l’accés. Per naturalesa i definició, l’ESS i les seves pràctiques combaten i creen alternatives al capitalisme. No és estrany, doncs, que agroecologisme i ESS treballin braç a braç.

Això passa en un moment en què es podria pensar que l’anomenada “bombolla de l’ESS” segueix inflada. Cal estar atentes perquè no absorbeixi el moviment i la lluita agroecològiques: cal preservar-ne l’autonomia i camps d’acció. 
 
En sentit ampli, ambdós moviments poden ser víctimes d’ells mateixos per un anhel de posicionament social: avui, ser agroecològic i de l’ESS aporta valor, estatus social, possibilitat de mobilitzar recursos i també valor mercantil. 

Entre totes les opcions, pot trobar-se una basada principalment en la motivació individual o gremial, però no sempre necessàriament territorial. N’és un exemple la visió hedonista de l’alimentació agroecològica, que es pot basar en el culte al cos propi i a la salut pròpia, més enllà del compromís i la solidaritat reals.

Apareix, així, el risc de caure en la vella trampa capitalista: generar demanda i nous valors susceptibles a ser mercantilitzats. En són exemple diversos processos de gentrificació de projectes que ofereixen aliments saludables, «eco» i de «quilòmetre zero».

El consum conscient i crític d’alimentació és, també, un acte polític. Però situar la transformació agroecològica només en l’espai del consum conscient pot anar en contra de la seva protecció com a dret i requisit biològic fonamental. La capitalització de la pagesia, juntament amb l’aparició
i intensificació de l’ús de combustibles fòssils, són els causants de l’escissió històrica entre dues realitats: la «rural» i la «urbana». Sembla ingenu doncs, i inclús temerari, pensar que el mercat ens donarà la solució al problema que aquest mateix crea. El «capital» protagonista de  l’economia solidària han de ser les nostres mans. 
 
L’agroecologia i l’ESS només contribuiran a la sostenibilitat –territorial, regional i mundial– si són anticapitalistes, capaces de reconstruir un contracte social entre territoris basat en el compromís, la solidaritat, la planificació i acció conjunta. Perquè la unió d’agroecologia i economia solidària sigui un espai real de transformació i apropiació social, cal protegir de forma radical la direcció de baix cap dalt, i de la perifèria –ruralia– al centre –urbà–. 
Sale en portada general: